tractá axis á un personatxa
germá del Emperadó,
de sas tropas general
y gran princep de la garba.
Am.
(Ap.) Yo estich fret com pedra marba:
¡Ambrós, aixó va molt mal!
Quim
No 'ns compromets poch ni gaire,
¡estrofa, ximple, traidó!
Am
D. Juan, que ho sabia yo
si era princep ó escombriaire?
Cuand me van portá allí dalt
veya que l' altre 'l manaba
y ell l' obeia y callaba
com un matxo á n' al sagal.
Y com que estant faltats d'aiguas
aqui ab paraiguas venia,
yo 'm vaix pensá que seria
un moro adoba paraiguas.
Quim.
Ya 't sacare yo 'l servell
perque no hi tornis may mes.
Am.
Perdó, D. Juan!
Quim.
¿Per despres
tornarho á fer? so gat vell
y á mi ya no 'm farás veurer
may mes garsa per perdiu.
Lo que 's ara no 'n surts viu.
Am.
Seré bon minyó, ho pot creurer.
Quim.
Tant vá lo canti á la font
que s' esquerda si no 's trenca.
Am.
(Ap.) Valia mes perdrer la penca (Indicant lo nas.)
que treurem axis del mon.
(Alt plorant.) ¡Li dich que no 'n faré d' altres!
Quim.
La primera 'l rey perdona,
la segona cachamona,
axis s' ha de fe ab vosaltres.
Avuy serás fusellat
ya que 'ls cops 'l cul no 't mancan.
(Se sent un redoble de timbal al mateix temps que entra Rafel y tot acalorat diu:)
Ra.
D. Juan 'ls moros atacan.
Quim.
Dexam l' Ambrós arrestat.
(Se posa 'l quempis y dos revolvers y sen va correns; durant un instant se sent per fora gran moviment y 'ls tiros dels moros á certa distancia.)
ESCENA XI.
Ambrós y Rafel
(Lo primer queda plorant y l' altre contemplantlo.)
Ra.
Y donchs Ambrós que es aixó,
ya n' has fet una de nova?
Am.
N' hi fet una com un cova,
hasta m' ho coneixo yo.
Ra.
Vagia digas qué ha sigut?
(Reparantho.) ¡Mara de Deu que estás groch!
O yo me enganyo molt poch
ó 'l cap á pólvora 't put.
Am.
Ara ho has endevinat.
Ra.
Que dius, home!
Am.
Noy, no falla:
en tornant de la batalla
l' Ambrós será fusellat.
Ra.
Ya 'm posas de mal humor,
perque... vamos t' apreciaba.
Am.
Que hi farás! Ara pensaba
si 'm volguessis fe un favor?
.jpg)
