Pàgina:Las Pildoras d'Holloway (1864).djvu/14

14

LAS PILDORAS D'HOLLOWAY.

que Alá dona als animals, al burro, al aucell, al rap?

ESCENA XVII.

Muley y Quim.

Quim.

Aquí vos porto firmada la nota ab las condicions, vos rebaxan cinch milions y la guerra está acabada. (Li dona 'l paper.) Que hos digués m' ha encarregat lo general Olsinell, que si sols anés per ell res vos hauria costat. Mes de tota aquesta feyna que ab bon éxit ha portat, n' ha de dar conta al estat, n' ha de dar conta á la Reyna.

Mu.	De lo seu cor d' espanyol menos per cert no esperaba, mes ay que no 'm recordaba que ya 's fica al llit 'l sol. Si voleu res per lli dalt me 'n hi vaix.

Quim.

Gracias, Muley. Espressions á vostre Rey.

Mu.	Sereu servit, general.

Quim.

Que encara que la fortuna 'ns hagi fet vencedors, ya no guarda 'l lleó rencors á la vostra mitxa lluna. Vostre valor hi admirat, y vos dich sens cap embut que si no haguessiu perdut tal volta hauriau guanyat.

Mu.

Yo també hi quedat sorprés de la vostre infantería y de vostre artillería encara si cap molt mes. M' han semblat cosa divina, per lo braus, 'ls cossos dits, y sobre tot 'ls malehits aquells de la barretina; 'ns han mort mes moros ells que 'l desert te grans de sorras; á sota d' aquellas gorras de dimonis hiá servells.

Quim.

Sempre es cosa que disgusta, pero preneuho ab paciencia.

Mu.	Yo per mi tinch la conciencia de que vostra causa es justa, puig per d' eix modo guanyá sens perdre may ni un combat, habeu d' estar en vritat protegits tots per Alá, y aqueix cop ab rabia cruel m' hi convensut mes que 'ls altres, de que van contra nosaltres totas las iras del cel.

Quim.

Y en qué, Muley, vos fundeu que lo cel vos contrariaba?

Mu.

Encara que me n' anaba, ho vaix á dir, escolteu. Axís que hi surtit d' aquí sens habernos avingut, al Fondak hi corregut, y la tropa hi fet reuní. Cuand 'ls hi hagut juntat, per mes que aixó hos semblin bromas eran vint y cinch mil homas, al frente d' ells m' hi posat, hi avansat contra vosaltres sens donarme cap treball hasta que á tret de gargall estabam 'ls uns dels altres. Allavors hi comensat á estendre en tota la ralla 'l foch y ya la batalla comensaba á fer fredat. Vos que hi erau no ignoreu lo furor ab que avansabam; y allavors n' altres guanyabam, general, no ho negareu. Y en lo moment decisiu m' ha vingut un mal está, d' aquets que haureu tingut ya, que no 's sossega ni 's viu. Ab un dolor y un treball, ab un neguit y unas ansias, que fins en tals circunstancias m' han fet baxar de caball. Per si son bonas ó falsas axís que á terra hi estat m' hi vist per forsa obligat