|
aquesta casa com amo, casa al noy ab la Pubilla per entrarhi darrera del séu fill. Donchs, sí: n' está enamorada la Pubilla de 'n Rafel.
|
Jos.
|
¡Ignés! ¡En nom de Deu no tornis á dirho!
|
Ign.
|
¡N' está! N' está! Y ho diré y ho repetiré.
|
Jos.
|
¡Calla, desgraciada!
|
Ign.
|
No vull. ¡Ah! Vosté encara no s' ha fet cárrech de cóm á aquesta casa los criats s' han fos ab los amos, y per xó l' estranya 'l que dich. Escolti: la besavia de la Ernestina 'm deya: Menuda, fes bondat, y 'm tocava la galteta. Y aquell carinyo me baxava al cor, y encara l' hi tinch, perque 'ls anys tot ho glassan menos la gratitut. L' ávia era casi de la meva edat, y ab ella jugava y 'm donava atmetllas dolsas cuan ne tenia. Y aquellas joguinas de petita y aquellas atmetllas dolsas, també baxavan al fons del cor, hont hi trobavan las manyagas de la besavia. A la mare de la Ernestina, ¡cóm la estimava! y moltas vegadas ella plorava contantme sas penas. Y aquellas llágrjmas també entravan al cor y s' hi quedavan, perque tot lo d' aquesta casa que al méu pit ha caigut, ja no n' ha sortit may més. A la Ernestina ¡cóm la estimo! Y ara las manyagas de la besavia se 'm tornan bofetadas; las atmetllas dolsas, matzinas; las llágrimas de la mare son més brunzentas y amargas; y 'm sembla que las véus de tres generacions se juntan per cridarme; Ignés, Ignés, vetlla per la Pubilla, perqué volen ferla desgraciada!
|
Jos.
|
¡Prou repetesch! ¡Prou! La honra del méu nom no significa res per vos, ¿vella boja?
|
Ign.
|
¡Vella boja! Vella boja! Está bé. ¡Adéu, casa pairal! ¡Adéu. recorts! No, los recorts venen ab mí. Vosté 's queda ab los fets, que ara comensan y que demá seran recorts de llágrimas. (Se 'n va.)
|
ESCENA XI
Dits, DORU, CARITAT y JANET, 'ls tres ab farcells de roba.
Dor.
|
Nostramo, ja tenim el farsell lligat. Si vol mirarlo, 'l desfarém.
|
Jos.
|
Tal indicació es una ofensa. Sé que sou honrats.
|
Dor.
|
Gracias, nostramo. Aquesta destral es la que vaig comprar á Figueras la fira de Santa Creu.
|
Jos.
|
Está bé. Y tú, ¿per qué te 'n vas?
|