| Ram.
|
¿Aném á donar una volta pel poble?
|
| Mar.
|
Aném. (Ramió y Mariana se 'n van.)
|
ESCENA V
DORU y D. JOSEPH
| Jos.
|
(Molt agitat, s' axeca, se passeja. Doru lo guayta.)
|
| Dor.
|
(Ja 'm sembla que puch obrir lo paraigua de la paciencia, perque plourá de debó)
|
| Dor.
|
¿Jo? Res. (Ja s' ennuvola.)
|
| Jos.
|
¿Res? Pot ser has cregut que pots continuar a aquesta casa després del afront que 'm vares fer passar ahir?
|
| Dor.
|
(¡Quínas gotas tant grossas comensen á caurer!)
|
| Dor.
|
¿Qué vol que li diga, mi senyor?
|
| Jos.
|
¿Reconexes que la teva acció va ser molt dolenta?
|
| Dor.
|
Dolenta, no. Vaig fer lo que debia.
|
| Jos.
|
¿Y si hi tornessím á ser?
|
| Dor.
|
Tornaria á fer lo mateix, perque jo may faltaré á lo que dech á aquesta casa.
|
| Jos.
|
¿No faltas desobehint al amo?
|
| Dor.
|
Mi senyor; cuan passo devant del cementiri hont son enterrats los vells, me trech la barretina y dich un Pare Nostre per las sevas animetas. Si l' hagués obehit, mi senyor, hauria tingut por de que al passar m' aguessin cridat desde la fossa: ¿Qué has fet?
|
| Jos.
|
¿T' has tornat boig?
|
| Dor.
|
Crech que no. Deu me conservi l' enteniment.
|
| Jos.
|
No puch tenirte més temps á casa.
|
| Jos.
|
¿Comprens que te 'n tregui, y no comprens que hagis fet mal?
|
| Dor.
|
Son dos cosas molt distintas. Vosté, nostramo, ho enten d' una manera y jo d' una altra. Vosté creu fer bé, jo també; mes com vosté es qui mana, guanya, y jo sortiré d' aquesta casa.
|
| Dor.
|
Veliaquí perque no 'ns enteném. Aquesta casa per vosté es la seva, la dels vius; y per mí es la dels vius, y més encara que la dels vius,
|
