Pàgina:La tramontana (1899).djvu/34

Aquesta pàgina ha estat revisada.
For. Escolta; si parlas no 't creurá ningú, mes vas á presiri. Si callas, tindrás lo que 't fassi falta: escull.
Llu. Escolta, Fornellá, ja he escullit. Ets la mala sombra que fa molts anys impedeix que 'l sol de la alegría entri á aquesta casa. ¡Ja n' hi ha prou! Torna á Barcelona. Dexa en pau á la Ernestina.
For. Llop del Pirinéu, tornáten al jas y no te 'm posis al devant, perque ni m' esglayan los teus udols, ni las tevas dents y grapas poden ferme una esgarrinchada. Vull lo que vull, y lo que vull será, encara que tinga que axafarte.
Llu. ¡Mal home! Quí sab! Quí sab!
For. Vésten, que vé algú.
Llu. Hem de seguir la conversa.
For. Vésten ó si nó .. (Amenasántlo).
Llu. ¿Qué? (Se cuadra ab actitut resolta.)
For. Seguirem la conversa, si te 'n vas ara. (Lluis va á la exida.)



ESCENA XIV
FORNELLA, LLUIS, ERNESTINA y després RAFEL.


Ern. Diu 'l pare si vol fer lo favor de passar al séu cuarto per darli las gracias.
For. (Ja es fora.) Li ha agradat lo regalo?
Ern. Sí, senyor.
For. Tot es poch per tú. (S' en va.)
Llu. ¡Ernestina! (Al veurer que Fornellá es fora.)
Ern. ¿Qué voleu?
Llu. ¿També 'm té por?
Ern. No.
Llu. ¡Deu sab que vull lo séu bé! Es aquí y vol parlarli, y li he dit: Esperi.
Ern. ¿De, qui parleu?
Llu. ¡D' ell! D' ell! (Fa senya y entra Rafel.)
Raf. ¡Ernestina!
Ern. ¿Qué héu fet, Lluis?
Llu. També la seva mare estimava com vosté estima. No vull que vosté plori. ¡No ho vull! (Se 'n va.)
Raf. ¿T' esglayo?
Ern. ¿Per qué has tornat?
Raf. Per tú.
Ern. Ments; perquè de ser veritat, no te 'n haurías anat. Y ara véns, ara, cuan ningú t' esperava.
Raf. ¿Tampoch tú?
Ern. ¿Per qué había d' esperarte? Rafel; ni ets ca-