ESCENA IX
IGNÉS, després RAMIÓ, MARIANA, DORU, ERNESTINA, CARITAT y JANET.
| Ign.
|
¡Quínas brumas tant negres porta 'l vent de la desgracia damunt d' aquesta casa! Si no ve una tramontanada y no ho neteja, ¡pobres de nosaltres!
|
| Ram.
|
Ja hem pres lo xocolate.
|
| Mar.
|
Millor que 'l de casa. Y axó que nosaltres lo preném de pesseta, perque per la vida no estalviém res.
|
| Ram.
|
Si 'l trobessis de tres rals, me 'l farías péndrer de tres rals.
|
| Mar.
|
¿Per qué no, si fos bó? Per la pesca del bou, casi cada nit menjém per sopar mitja tersa de xangüet.
|
| Ram.
|
Veyas qué 'ls hi esplicas. ¿De cuánt es lo xocolate que prenéu aquí? Lo menos de sis rals.
|
| Ram.
|
¡De á tres pessetas! Per cada mitja presa que s' en pren á casa, aquí s' en prenen per valor de tres.
|
| Mar.
|
¡Ay, Ramió! Quína diferencia entre aquesta casa y la nostra! Las betas y fils sols donan per xocolate de pesseta.
|
| Ern.
|
(Per Caritat y Janet qu' entran en escena ab ella, molt mudats:) ¿Qué os semblan los nuvis?
|
| Dor.
|
¿Aquesta es la meva filla? ¡Qui t' ha enflocat!
|
| Car.
|
El beneyt no fa més que guaytarme.
|
| Jan.
|
¡Si m' agradas tant y ets tan bonica ab aquest vestit!
|
| Jan.
|
Sí, en Janet vestit de las festas anyals. La senyoreta m' ha dit que 'm mudés bé per firmar los capitols; y si més hagués tingut, més m' hauria posat; pero no tinch rés més. Escolteu, sogre: ¿cóm m' arreglo jo per firmar los capitols no sabent d' escriurer?
|
| Dor.
|
Tampoch ne sé jo y 'm vaig casar.
|
| Jan.
|
Bé, pero ara exigexen axó dels capitols.
|
