Pàgina:La tramontana (1899).djvu/19

Aquesta pàgina ha estat revisada.
manera de parlar: que tothom parla be d' ell y ab tots se fa y enrahona.
Ign. ¿Y res mes?
Ern. Res mes.
Ign. Es lo mateix que sé jo. Estás enamorada d' un jove que no sabem quí es.
Ern. Pot ser he fet mal.
Ign. Potser sí. Temps te queda per pensarhi.
Ern. Vos enganyéu. Padrina. Me 'n queda molt poch, perque 'l pare Fornellá ha vingut per ficsar dia pel casament y ara han anat á veure papers, es á dir, á comensar á parlar d' interessos.
Ign. Venen.



ESCENA XIV
Dits, D. JOSEPH, HEREU, després DORU y á poch FORNELLÁ


Jos. Ja has vist com tinch arreglats los papers. Lo teu pare queda escribint al despatx. Ab una altre estoneta que hi dediquem, tot quedará enllestit. ¿Sabeu que s' ha girat fret ab aquesta tramontana. (Se sent la campana.)
Ign. ¿Sentíu com mou lo badall de la campana? En Lluis deu tremolar.
Jos. ¡Quín home tant estrany! En sentint que toca la campana moguda per la tramontana, ja 'l tením esbarat. ¡Doru!
Dor. Mana, senyor.
Jos. Arregla 'ls tions, y assentéuse prop de la llar mentres arriva l' hora de sopar.
Dor. (Arreglant la llar.) No está de mes, nostramo, arrimarse á la llar, perque avuy bufa be la canigonenca y fa brandar la campana com aquella nit del crim.
(Se sentan tots, menos Doru, al votant de la llar.)
Ign. Sempre que fa tramontana y mou la campana, al poble se recorda la mort d' aquell jove conegut per l' Estimbat. ¡Deu l' hagi perdonat!
Jos. Jo encara no m' havia casat ab la Pubilla y no era al poble. Tothom diu que 'l va matar un tal Rocalva.
For. Y es cert. Ell lo va matar. ¿Hi ha un lloch per mi prop la llar? (Pren una cadira y s' assenta.)