Ign.
|
Noya, es pecat desitjar mal á ningú.
|
Car.
|
En Lluis es un home dolent.
|
Ign.
|
Prega á Deu que 'l fassi bó. ¿Qué hi había al Turó del Llamp?
|
Car.
|
Hi había aquell senyor que fa un mes es al poble.
|
Car.
|
Si. Encara que estava voltat pels nuvols de pols que axecava la tramontana, tot seguit l' he conegut.
|
Ign.
|
Bé diuhen que tens la vista tant fina que veus volar los mosquits á las foscas.
|
Car.
|
Tant com veurels volar, no; mes sentirlos cuan me fiblan, si. Miréu, Padrina, la senyoreta 's va posar tota contenta al saber qu' era éll.
|
Ign.
|
¡Contenta! Contenta! ¿Deyas que la Ernestina se va posar tota contenta al saber que era éll, don Rafel?
|
Car.
|
Y se li van encendre las galtas. Mes de sobte se li tornan blancas, y encara que 's va girar depressa, vaig veure que 'ls ulls se li enaigavan. Y vaig veure més, que en aquell moment entrava á casa l'Heréu Fornellá!
|
Ign.
|
¡L' heréu Fornellá! Lo seu pare volia casarse ab la mare de la Ernestina y ella no 'l volia, perque á quí estimava era á n' en Rocalva. Y 'n Rocalva va tenir de fugir, y á n' en Fornellá se li va escapar dir al poble: — Ara soch l' amo, perquè 'l meu rival es fora. — Y no 'l va ser l' amo; perque la mare de la Ernestina? no 'l va volguer. Deya: Es un mal home. ¿Per qué ho deya? ¿Y avuy lo fill del mal home 's casará ab la filla de qui no 'l va volguer? ¡No! No!
|
Car.
|
¡Padrina! ¿Qué dihéu?
|
Ign.
|
Jo veig cosas que tú no veus, perquè 'ls vells guaytém més ab los ulls de l' ánima que ab los del cos. Per xó parlo, y 'ls vius no m' entenen; mes los morts si m' entendrian si poguessin sentirme.
|
ESCENA XII
Dits, D. JOSEPH. FORNELLA, ERNESTINA y HEREU
Jos.
|
Bon día, Ignés. Encara no os había vist avuy.
|