Aquesta pàgina ha estat revisada.
| l' amo. Ja n' he fetas una dotzena per tenirlas cuan me casi. |
| Dor. | Me sembla que lo primer que ha de fer un pastó cuan baxa de la montanya, no es entretenirse en parlar á la nuvia, sinó donar compte á qui 'ns manté y 'ns paga, de cóm está 'l remat. |
| Jan. | Teniu rahó. Ara hi vaig. (Se'n va.) |
ESCENA VI
LLUIS, DORU
LLUIS, DORU
| Dor. | ¡Jovent! Jovent! Jovent!... ¿Te 'n recordas de cuan eram joves? |
| Llu. | No. |
| Dor. | ¿Pot ser sempre has sigut vell? |
| Llu. | Crech que sí. |
| Dor. | Té. Pren aquestas pessetas que per tú m' ha donat l' amo en pago de la cassa que has portat. ¡Que n' han passat d' anys desde que 's deya á n' el poble qu' en el cas de pérdres la alegría, la busquessim á casa teva, á la de 'n Rocalva ó allí hont jo estigués! |
| Llu. | ¡Molts anys! |
| Dor. | Jo soch lo qu' era, y encara la gent del poble me pregunta: ¿Cuán vos poséu trist? Y jo responch: ¡May! L' altra festa vaig tenir humor per ballar una sardana. Tú semblas un musol, á qui la llum y la gent esbara. De'n Rocalva n' hem de parlar per planyerlo. Per cert que avuy fa trenta anys... |
| Llu. | ¿Avuy? (¡Trenta anys que jo he contat per horas, axís las dels días com las de las nits! ¡Qué son llarchs trenta anys axís contats!) |
| Dor. | Y com avuy, també feya tramontana. Ja la tenim aquí. (Se sent lo soroll de la tramontana y dos ó tres tochs de campana.) Y com avuy se sentia, perquè la tramontana movia 'l badall. Escolta també se sent ara. (Se senten els tochs ofegats y ab pausa.) |
| Llu. | ¡La tramontana! Me 'n vaig. Me vé de cara per tornar á casa. Me 'n vaig. (¡Trenta anys avuy! ¡Trenta anys!) (Ensimismat se 'n va.) |
| Dor. | Al fons de la teva ánima portas carga que no 's veu y pesa més que 'l plom. |
