Pàgina:La tramontana (1899).djvu/10

Aquesta pàgina ha estat revisada.
estimém, es á dir: sabem que 'ns estimém, perque ja 'ns estimavam avans de saberho.
Llu. Cant d' aucells es lo vostre. Mes hi ha aucells y aucells. També ho son las ólivas y no cantan. Lo seu xiscle esglaya.
Jan. ¿Voléu dir que 'n Fornellá se sembla á las ólivas?... ¿No, responéu? ¿Ara l' heu donada per fer lo mut?
Llu. La riquesa del jovent son las paraulas y la alegría. Jo soch vell y no tinch desitj de riallas ni de parlar. Dexéume estar.



ESCENA V
Dits y DORU


Dor. ¡Noya!
Car. ¿Qué mana, pare?
Dor. ¡Ja m'ho pensava! (Al veure á Janet.) Has sentit la esquella y 'ls lladruchs d' alegría del gos al veurer la casa; t' has dit que si 'l remat era aquí també hi era 'l pastó, y ja tením als nuvis festejant. ¡Bé! Ja ¡n farém de feyna!
Jan. ¿Per qué bonzinéu?
Dor. ¿Qué t' he manat?
Car. Que vos socarrimés una arengada per brenar.
Dor. ¿Qué has fet?
Car. He posat la arengada á las brasas. Per cert que he escullit la més grossa y no estava gens rovellada.
Dor. ¿Y després?
Car. He tallat una llesca de pa y demunt hi he posat la arengada.
Dor. ¿Y després?
Car. Després... (Com volguent recordar.)
Dor. Després has sapigut que 'n Janet había baxat del mont y te 'n has vingut aquí dexant el brenar oblidat. Després lo gat s' ha aprofitat del oblit y s' ha menjat la arengada.
Car. ¿Quí s' ho había de pensar?
Dor. Lo gat. Vés: agafa 'l gat.
Car. ¿Y si m' esgarrapa?
Dor. Tállali las unglas.
Car. Vaig á arreglarvos el brenar. (Se 'n va.)
DoR. ¿Ja has vist al amo?
Jan. Encara no. (S' assenta y ab un gabinet acaba una cullera de boix.)
Dor. ¿Qué fas?
Jan. Una cullera ab lo gabinet que 'm va regalar