Aquesta pàgina ha estat revisada.
estimém, es á dir: sabem que 'ns estimém, perque ja 'ns estimavam avans de saberho. |
Llu. | Cant d' aucells es lo vostre. Mes hi ha aucells y aucells. També ho son las ólivas y no cantan. Lo seu xiscle esglaya. |
Jan. | ¿Voléu dir que 'n Fornellá se sembla á las ólivas?... ¿No, responéu? ¿Ara l' heu donada per fer lo mut? |
Llu. | La riquesa del jovent son las paraulas y la alegría. Jo soch vell y no tinch desitj de riallas ni de parlar. Dexéume estar. |
ESCENA V
Dits y DORU
Dits y DORU
Dor. | ¡Noya! |
Car. | ¿Qué mana, pare? |
Dor. | ¡Ja m'ho pensava! (Al veure á Janet.) Has sentit la esquella y 'ls lladruchs d' alegría del gos al veurer la casa; t' has dit que si 'l remat era aquí també hi era 'l pastó, y ja tením als nuvis festejant. ¡Bé! Ja ¡n farém de feyna! |
Jan. | ¿Per qué bonzinéu? |
Dor. | ¿Qué t' he manat? |
Car. | Que vos socarrimés una arengada per brenar. |
Dor. | ¿Qué has fet? |
Car. | He posat la arengada á las brasas. Per cert que he escullit la més grossa y no estava gens rovellada. |
Dor. | ¿Y després? |
Car. | He tallat una llesca de pa y demunt hi he posat la arengada. |
Dor. | ¿Y després? |
Car. | Després... (Com volguent recordar.) |
Dor. | Després has sapigut que 'n Janet había baxat del mont y te 'n has vingut aquí dexant el brenar oblidat. Després lo gat s' ha aprofitat del oblit y s' ha menjat la arengada. |
Car. | ¿Quí s' ho había de pensar? |
Dor. | Lo gat. Vés: agafa 'l gat. |
Car. | ¿Y si m' esgarrapa? |
Dor. | Tállali las unglas. |
Car. | Vaig á arreglarvos el brenar. (Se 'n va.) |
DoR. | ¿Ja has vist al amo? |
Jan. | Encara no. (S' assenta y ab un gabinet acaba una cullera de boix.) |
Dor. | ¿Qué fas? |
Jan. | Una cullera ab lo gabinet que 'm va regalar |