— 6 -
era ben plantat. Son pare y sa mare s'oposaren al casament, pero ella no'ls escoltà. De son casament ab lo soldat tingué una filla que li donà mes inquietuts que satisfaccions. Lo Grabat habent dit à la Pitera que la volia, ella s'imaginà que l'estimaba, y la pobreta una mica causat per 1'estretèrs en que vivia y que son casament ab un Capità de carrera hauria desvanescut, una mica perquè potser s'habia aficionat de cor al mascle ardit que se 1'habia feta sèva, lo cert es que concibeix una ràbia sorda primer, exuberant y parladora després, contra 1'home que l'habia tingut pèl seu regalo mentres vivia al poble y qu'al tenir d'empendre viatje pren comiat d'ella ab la major frescura, com dihent: «ja torno». Després la pobrissona, quan ha perdut à sa filla qu'adoraba y en qui veya també una base de benestar futur, quan s'ha apagat la darrera claror que la guiaba, quan ha perdut sa darrera ilusió queda com trastocada.
Marieta. Una bona noya sense personalitat mentres es verge... Enèrgica, sang del Grabat quan aquell criollo ha abusat d' ella.
La Sorda. La velleta pobre, que hi ha en tots los poblets de vora mar. Esposa sense marit, mare sense fills, avia sense nets... Tots los homens que li eran alguna cosa, ó s'han quedat en terras d'hont no vindràn per pobres, ó s'han negat! Viu de no res... de rosegons, de peixets que ningú vol, de cosas que sobran als qui son més pobres qu'ella.
Los demés personatges son molt clars, no tenen recóns psicológichs.
ÈPOCA, INDUMENTÀRIA, SITIS, ETC.
Uns quants anys després del tractat fet ab l'Inglaterra -23 juny de 1835— pera abolir lo tràfech d'esclaus y conegut per «tratado de Martínez de la Rosa».
Cal considerar per la verossimilitut del ters acte que'l primer barco de vapor trasatlàntich, lo Sírius, s'estrenà d'Inglaterra à l'Amèrica del Nort en 1837. Lo Sírius com tots los creuhers y vapors de costa anaba ab rodas y com las màquinas eran de
