Aquesta pàgina ha estat revisada.
7
la ralla negra
Blayet. | Me pareix, me pareix que no en papa una. |
José. | ¿Cóm? |
Blayet. | ¡Clar, home! Eixe llibret es una falornia. Si vol saber d'agricultura prenga una aixá de a micha arroba y a cavar de sol a sol, y a l'atre dia... |
José. | Aixó es la práctica, pero asó es de teoría. |
Blayet. | Vosté hu ha dit. Dotorería. Res més que dotorería. |
José. | Dotoreríes son lo que estás tu dient. Ves a la teua faena. |
Blayet. | Pos mire, d'así no me meneche. Huí tinc así la faena. |
José. | Vinga, no, Blayet. |
Blayet. | Que no me meneche, home, que no me meneche. |
José. | Tan amic que soc teu... Si t'he dut de Valencia una petaca nova. |
Blayet. | A vórela. |
José. | Después te la donaré. |
Blayet. | Pues no me... |
José. | Es que vullc tirarli esta carta a la cosineta... y, si acás ix, que mos deixes a soles. (Trau del llibre un paper que dobla moltes voltes). |
Blayet. | ¡Jeeee...! |
José. | ¡Mira que si es casarem!... Faríen pau les dos families... |
Blayet. | ¡Pues bó te al sógre! M'ha enviat a que busque un obrer pera que fasa una muralla que li aparte la casa del hort. |
José. | ¿Y vas a anar? |
Blayet. | Ara en después. |
José. | ¿Podrás al mateix temps avisar al fuster y que fasa una escala tan alta com la muralla? |