Pàgina:La punyalada (1904).djvu/97

 —Si tan bon intencions portas,— digué al cap d'uns moments,— no soch pas borda: enténte ab el pare.
 —No me'n desafujo pas;— vaig contestar un poch reviscolat, —però abans tinch de parlarte sens qu'ell ho sàpiga.—
 Ella medità alguns moments abans de donarme la resposta: després a mitja veu y sens mirarme, digué:
 —Dimecres, després de mitx día, tinch d'anar a cullir aglans al alzinar vell, a sota'ls cingles.
 —Donchs, ens veurèm al alzinar,— li deya poch després, parlantli de frau, en el moment de separarnos.
 —No t'ho asseguro, fill,—respongué ab veu més alta y ab una indiferencia que'm dexà glassat.
 Ja era bon tros lluny, qu'encara, ab veu de coll, bescambiava dits y retrets ab en Pep y els altres de la nostra colla, sens que n'hi hagués un sol pera mi.
 —Una de freda y una de calenta,— me deya jo, desde'l fons del descoratjament en que, de nou, havía caygut.
 Sense energíes pera dominar ò