orella-drets. La guineu ja no té pas escrúpols de cassar vora del cau.
Be, sí; es lo que deyan alguns companys al sortir de missa: be'ns caldrà defensarnos nosaltres matexos, si qui deuría ferho té altra feyna. Mes ¿quí s'hi posa al devant?
—Y ¿quí son aquests companys? feu ell interrompentme.
—¿Quí voleu que siguin? En Rafel del Pedrals, ell Pep del Serrat, l'Ibo...
—En Rafel, bo; en Pep, també bo; en quant a l'lbo ..... fins s'hi fa tala que minyons com vosaltres aneu ab semblant seguici.—
La rebufada anava principalment per mi, y no va venirme de nou: hi estava ben acostumat.
—Es una mica drol-le y massa despreocupat;—vaig dir mitx rient, per respondre alguna cosa.
—Diguesgis poca-vergonya y mal intencionat...—feu ell tot serio.—Sempre'm sembla qu'aquest minyó acabarà malament.
—Mentres se guanyi la vida y les orgues li vagin com ara...
—Sí, y tal; endogalat fins a la nou del coll. Ara mateix no viu sinó
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/81
Aquesta pàgina ha estat validada.
