Sols aluna que altra vegada havía trobat, entre elles, resíduus de bellesa y fins aromes esblaymats de virtuts ingènites, com entre la fruyta podrida s'hi troba de tant en quant algun mos de carn blanca y sana que'ns recorda la bona llevor d'hont procedeix; mes era tot tan revolt entre màcules asqueroses y sediments de bordell, que sols servían pera dexar cert regust d'anyoransa en ma instintiva delicadesa de sentiments que'm feya compendre la existencia d'altra mena de dones, més en armonía ab els recorts de ma pobra mare, recorts desgraciadament massa esmortuhits després dels anys transcorreguts desde que les circunstancies y'l meu mal cap me'n separaren pera no revèurela més.
En Rafel, poch aficionat a faldilles, repetía sovint que de les dones la mellor era sols bona pera llensar; el Rector ens predicava que la dona es signe de pecat, y'l pocavergonya del Ibo sostenía que, morts els escrúpols, totes son iguals; però jo sentía una certa veneració per la dona de bon nom, per lo mateix que n'havía vistes tantes de rebregades.
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/69
Aquesta pàgina ha estat validada.