Pàgina:La punyalada (1904).djvu/62

Aquesta pàgina ha estat validada.

exercía, ò per la vanagloria del efecte que vaig figurarme havía de fer entre mos companys, que'm retreyan sovint que'm tenía a la butxaca, la creencia de que jo l'havía conquistat, el cas es que, contra lo que may havía somniat, vaig seguirlo.
 Als pochs mesos de córrerla, ja portavam galons. L'Ibo, sobre tot, se distingía per son temperament infatigable y per sa sanch freda; però se li accentuà més encara sa perversitat d'instints y sa falta de cor, de lo que'n patían amichs y enemichs. En certa acció, en que ferem recular la tropa, s'ensanyà ab un pobre ferit, en tals termes, que provocà la general indignació. Fou exhonorat, però's quedà tan tranquil com si res. Quan en Cabrera fou definitivament obligat a passar la frontera, ja havía tornat a recobrar sos graus. Encara vagarem a la escampada alguns mesos per la montanya, fins que definitivament ens vegerem obligats a entrar a Fransa.
 Allavors comensarem un gènero nou de vida. Avesats a la llibertat aventurera que tan temps havíam portat, el treballar se'ns feya dur,