Pàgina:La punyalada (1904).djvu/61

sa forsa brut y ademés era oportú y ditxosot, d'aquí que, malgrat son poch valer com estudiant, se li feya rotllo.
 Cal regonèxer ab tot, qu'en el fons ningú'l podía veure, y ell pagava ab la matexa moneda. Jo mateix li tenía quimera, però una quimera estranya. M'indignavan sos defectes, per quan deslluhían ses bones qualitats, sens fixarme en que les poques que tenía, li servían sols pera tapar els defectes. M'indignava sobre tot sa falta de cor y son esperit venjatiu, que no perdonava may al qui creya que l'havía agraviat, ni després de haverli fet sentir el pes de la seva venjansa. M'indignava ... però me retenía la creencia de que era jo la única persona que tenía algun ascendent sobre d'ell.
 En axò, esdevingué. l'escalfament de la guerra carlina, que portà una gran efervescencia entre'ls escolars, la gran majoría partidaris d'aquestes idees. Alguns, pochs, n'eran contraris; un d'aquests era l'Ibo, y no obstant me sorprengué un día ab la proposició d'anar a la montanya. Fos per el predomini que sobre mí