un cert barnís de cultura, mes jo, que l'observava de prop, veya be que'l fons del seu caràcter era un conjunt de sensualitat grollera y de ambicions ab prou feynes reprimides per les circunstancies de lloch y temps, y sobre tot per la carencia de medis, ja qu'ell, encara més que jo, feya la carrera ab tota la pobresa imaginable, y en el terreno de la
confiansa, esclatava son mal-humor ab mil penjaments contra'ls qui eran ò podían més qu'ell, desenrotllant tesis que m'esferehían.
Ningú com jo'ls veya y'ls classificava'ls defectes del meu amich, que arribavan a axecarme del fons del cor cert sentiment de repulsió: sentiment instintiu que no surava, ofegat per l'admiració que'm produhía son predomini sobre sí mateix, per virtut del qual arribava a imposarse a la major part dels seus condexebles que'l temían en les controversies, en les que, per sa sanch freda, per son laconisme irònich y per son atreviment, els desmontava tot sovint, y com era prou ben musculat y fornit y no s'hi pensava gayre en reforsar sos arguments ò argucies ab
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/60
Aquesta pàgina ha estat validada.
