Com fugint del vehinatge de la parroquia, tota la gentada s'anà aplegant cap al planell del molí, hont en un santiamen s'hi instalaren també les parades de jochs y de futeses comestibles, a les que s'abocaren alguns jugant y bevent, mentres que altres, cercant les ombres, se dedicaren a fer el repàs, y tan bon punt satisfetes les primeres necessitats, se trobà'l planell de nou ple de gent, fent rotllos y comentant encara'l sermó del Rector.
Per entre les veus confoses de la turba, predominava la grassa y catxassuda del Ibo, mon amich y company de tota la vida, qui per sa forsa, per son garbo en el vestir y rumbo en el convidar, y més que tot, per sa poca vergonya, era'l gall de la Garrotxa, majorment des qu'en l'aplech de Custoges havía batut a n'en Polion, el gall francès. Donchs l'Ibo era'l que revifava l'esperit de protesta que, com un dèbil caliu, covava entre les cendres de la general tristesa, y ho feya ab el tò mofeta de sempre, y encara que ses cíniques y irrespectuoses paraulades de primer no feyan gran efecte en els
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/51
Aquesta pàgina ha estat validada.
