Poch s'ho figurava l'autor de «La Punyalada» que sa novela havía de ser llegida pel públich tal com ara surt. No feya pas gayre que l'havía terminada de primera intenció y que la retocava per donarli forma definitiva, quan una malaltía terrible li prengué la ploma de les mans y deturà la feyna de correcció y de llima que son instint d'artista ab tant acert li havía fet empendre.
Fou una malaltía ben traydora, tan traydora qu'ab tot y que, segons los metges, duya fatalment la mort a son costat, ni molestava ab sofriments gayre marcats, ni exigía del cervell altra privació que la d'un prudent descans intelectual; y justament per axò'l pobre d'En Marian Vayreda, desconexedor complert de son estat real, se dolía de tan monòtona inactivitat y li trigava l'hora de poguer continuar la reforma de sa novela y la espurgada que ja hi havía comensat.
Cada visita que li feyam los amichs que anavam a vèurel a la espayosa sala del Hospi-
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/5
Aquesta pàgina ha estat validada.
