Pàgina:La punyalada (1904).djvu/43

Aquesta pàgina ha estat validada.

sor que, trist de mí, no he tingut ni somniat may. Les meves penes, els meus torments, les meves pobreses saquejades, tot, tot ho oferexo a Deu en descàrrech de mos pecats; lo que ploro son els pecats d'aquests malvats que no temen a Deu ni als homes, y cada día embrutan la seva conciencia ab els crims més escarrifosos, portats per la seva sèt de sanch y d'or. Pochs mesos fa de la troballa del cos butxinejat del infelís Barnol de Riudellots, sense nas, sens orelles, sense ulls y sense dents, que'ls malvats li anaren arrencant pera ferne present a la seva familia que no podía pagar son rescat. Dels horrors comesos ab les dones del mas Rabassa y altres, més ne sabeu vosaltres que jo, y ara mateix, fa quatre díes que aquests pobrets jayos de Ridols ¡ja ho heu vist! fermats als calamàstrechs de la llar, han tingut mort crudel, socarrats per dessota; y tot ¿per què, fills meus? per no tenir ¡infelissos! cinquanta miserables unses, que'ls pobres ni deurían saber de quin color eran.
 «Y axò passa a casa nostra, entre aquests rostalls y cingleres que sem-