Pàgina:La punyalada (1904).djvu/39

Els venedors, arrenglerats sota la paret de la Rectoría, se miravan melancòlicament el miserable grapat de vianda que tenían a llurs peus, com si per endevant calculessen ja, que les migrades ganancies que farían no'ls pagarían pas les espardenyes rompudes trescant carregats com ases, per camins infernals, desde tres ò quatre hores lluny. Les taules de les birolles y les cartes, mostravan, verges encara, les enfilades de rosquilles y les estives de pa de figa, y per més que'ls bunyolers s'esgargamellavan cridant, fent rodar la agulla y passantse les cartes pels dits ab temptadora rapidesa, tot era inútil perque ningú s'hi arriscava. La gent se mantenía apartada acoblantse en rotllos, xiuxiuejant ab el cap baix. Sols més tart comensaren a arribar collades de jovent de Baget, Oix y Tortellà, que més despreocupat ò com si volgués posar bona cara al mal temps, baladrejava y reya; mes fins sos crits y riallades semblavan sortilshi per forsa de la gorja y aparexían sonar en fals en els àmbits de la general fredor. S'estava esperant als francesos, que algú havía