Pàgina:La punyalada (1904).djvu/387

Aquesta pàgina ha estat validada.

podía esperarse, vaig guanyarli l'acció tancantla ab clau y llensant aquesta sota'l llit. Allavors, igual qu'una bestia gelosa, tirantme sobre d'ella, vaig atrèurela ab una forsa a la qu'ella inútilment tractà de resistir, volcantla demunt del llit, ensemps qu'ella, pugnant com una víctima, exclamava:
 — ¡Verge del Coral, amparèume!—
 Una terrible fiblada semblà partirme'l cor; una sensació agudíssima penetrantme per entre dues costelles invadí tot mon sér posant en vibració tots mos nervis, arribant el paroxisme del dolor a produhirme un esvahiment de cap fins a perdre'l món de vista. Fou sols curts moments; al revenirme'm trobava de peus a terra estontolat sobre la màrfega y sentía un doll de sanch encesa que, lliscantme pel cos avall, s'escorría per terra. En mitx del greu dolor qu'encara'm doblegava, sentía una mena de sensació benfactora com la del malalt a qui'l doctor d'un cop de llanseta ha reventat un tumor ple de pusterma. Aquesta sensació benfactora semblava afectar directa-