tador. En alguns d'aquests cassos, sobrexintme'ls interiors desitjos, la interior luxuria, se'm deslligava la llengua y li parlava... no sé de què li parlaría, qu'ella alsantse procurava tancarme la boca pregantme que callés y, sortintse de la cambra, s'abstenía d'entrar més que lo precís pera servirme aygues y remeys.
Axò acabà per donar una nova virada a les meves bestials reflexions, prenent peu dels retrets del Esparver quan me deya que no era bo per llop ni per ovella y que tirant per ase havía d'acabar boig.— Es vist,— me deya jo,— qu'ab mi tothom s'hi creu ab dret, fins aquesta mala pua qu'un temps jugava ab mi fentme pretenir lo que després prodigava a tothom y avuy encara sembla que vulgui acabalar lo que ja no te cap valor.....— y per aquest camí, vinga donar tortura al poch magí de que disposava, tot a la mercè de la carn, sense que per en lloch vingués una espurna de rahó sana a posar frè al maligne esperit que'm corsecava la carn enfebrada.
La mina s'anà carregant. Un día, l'absolut silenci que regnava en la
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/385
Aquesta pàgina ha estat validada.
