Pàgina:La punyalada (1904).djvu/372

Aquesta pàgina ha estat validada.

la casa, quedantme jo badoquejant per la porxada sons que ningú'm digués feste ensà ni feste enllà. Després sortí mentres l'amo s'arranjava a peu de marxa, ell me digué que jo'm quedaría allí fins a la tarde, en que vindría a buscarme. M'encarregà en gran manera que fes bondat, que no inquietés a ningú y que no'm mancaría rès. Jo vaig vèurel partir ab aquella recansa del gos que veu marxar al amo, però ab la inconcient y ben infiltrada idea de que devía obehir ses ordres.
 En efecte, rès me mancà. Los dones me serviren esmorzar y després vaig posarme a jaure al sol com un cà desfeynat. El coll me dolía molt y sentía una pesantor al cap que'm feya aclucar els ulls. A mitx día'm serviren dinar y, en acabat, vínga jaure de nou ab les mans apretades a la gargamella, hont somniava que hi tenía un llop arrapat. En sent a mitja tarde's presentà un minyó prou conegut meu, dihentme que'm venía a buscar de part d'en Rafel que'ns esperava cap a la Riera d'Escales. Partirem y sens cambiar paraula caminarem més d'una hora y