Pàgina:La punyalada (1904).djvu/361

Aquesta pàgina ha estat validada.

quest, la petja del Esparver que, segons vaig saber després, ja tenía ell esment de que s'havía escapat de la matansa, encara que molt mal parat, y estava curantse Deu sabía hont. En una paraula, semblava que talment en Rafel hagués recobrat son vell mastí.