la minestra escassejava, ell me feya la millor y més abundosa part. Me tenía sempre a dormir en sa cambra, de primer ab algun rezel, y després sense cap precaució'm feya part en son propi llit. Algunes vegades intentara donarme conversa que plegava tot seguit, vegent que no'n sortía rès de mon enteniment complertament paralisat, en estat de complerta nirvâna, sense passions, ni reflexions, ni idea casi de la existencia. Era tal el seu domini sobre mi, que si alguna vegada, per una causa qualsevol ò sense causa ni motiu, se m'iniciava un moviment espasmòdich d'alegría ò d'exasperació, bastava un gesto ò una mirada del amo pera que'ls nervis tornessin a son lloch. Jo'l sorprenía avegades mirantme silenciosament y allavors també li clavava la mirada, mes tan sense intenció, qu'ell segurament al veure que no reflectava cap guspira d'inteligencia, girava'l cap tot entristit.
Axís passarem molt temps, fent algunes estades en sa casa ò en la meva, hont rès me despertava cap recort, ò anant pel negoci del frau ò millor dit rastrejant, ab escuses d'a-
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/360
Aquesta pàgina ha estat validada.
