Pàgina:La punyalada (1904).djvu/357

varies persones, que'm miravan calladament y ab compassió barrejada de rezel. Un home arranjava un matxo ab una albarda; un altre tenía a la mà una forta cordilla. Per algunes mitges paraules y per certes llambregades entre compassives y desconfiades que'm donavan, comprenguí de lo que's tractava, donchs semblava que la garrotada d'en Rafel tingut la virtut d'obrir una lluherna en mon conturbat enteniment. Se tractava senzillament de durme al hospital de Girona, de recluirme a la bogería. Aquesta revelació'm dexà aglanat, despertantme una desesperació fonda però impotent, tan impotent, que ni tan sols concebía la idea de revolta, lo que la feya més dolorosa. Prou que l'havía vista d'estudiant aquella casa fúnebre y desvirondada, ab aquells corredors foscos y de parets brutes y aquelles finestres petites, altes y enretxades, hont s'hi debatían macilents y mal aconduhits els pobres malalts del cervell, y prou vegades m'havía condolgut y fins capficat ab la sòrt d'aquells infelissos enterrats en vida, per no posarsem els cabells