Pàgina:La punyalada (1904).djvu/353

Aquesta pàgina ha estat validada.
XXIII


 Completament anulades les facultats de pensar y de sentir segons la naturalesa humana, y fins esvahida la idea de la propia existencia, vaig tornar a caure en la vida vagativa d'abans, però sense la poca ò molta conciencia qu'abans encara tenía de lo que cercava. Sols com una mena d'instint, sentía que m'afollava una certa necessitat d'embestir, de mossegar, de despedassar a algú que comprenía era la causa dels meus mals, y respecte als vells sentiments per la Coralí tampoch havían desaparegut, però, morta la conciencia per mancar d'aliment y de llums, desfeta per complert tota idea de propia dignitat, havían baxat tant