rades difícils y emboscades de Matacans. L'afany d'avansar camí me'n feu perdre, perque no conexent be les tasqueres, topava ab vedrunes inaccessibles, allà hont creya que'l terreno era llis. Per fi, carexent d'orientació, perque la espessor del bosch me privava de veure les montanyes, vaig perdre la esma. Allavors no'm quedà més remey que devallar sempre fins a la torrentera pera arribar, remontantla, fins a les reconades. Axò suposava encara major marrada, però era preferible a seguir rodant a la ventura per entre aquella inestricable selva. Devía renunciar al propòsit de segar al Esparver la ventatja y concretarme a tractar de seguirli'l rastre.
Ab penes y treballs, fent de la torrentera camí y passant en molts indrets les gorgues aygua enllà, vaig arribar per fi a n'aquella darrera y més espantosa arruga de la cinglera hont bramulavan les cascates acallant tot altre signe de vida, quan ja fosquejava.
No vaig trigar gayre en regonèxer la fossa dels infelissos estimbats, molts dels quals jeyan mitx empas-
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/345
Aquesta pàgina ha estat validada.
