Pàgina:La punyalada (1904).djvu/340

jornada, gos bordissench? has vist caure les perdius sense ni tenir el gust d'alsarles ni menjarte la que cassavas. Més valdría que t'enterressis set canes sota terra que no pas el bestia, anant tota la vida a la retranga d'en Pere y d'en Pau, glatint rosegons y guitant al rascle, malehit morral de somera.—
 Y ho lograva de ferme botar aquell rebroll d'infern.— ¡Ets un malvat escorsó de margera!— li cridava jo bufant de rabia.— ¡M'has robat la sòrt, valente d'engany, follonàs del dimoni y t'has guardat de posartem a tret.— Y vegent que no era possible llensarme al espay per sobre l'avench pera escanyarlo, anava reculant a fi de recullir l'arma qu'havía tingut de dexar y fusellarlo com un gos; mes ell no era pas tan tonto pera no adonarsen, y's disposà a guanyar mitx a rossegons el petit tragecte que'l separava de la boscuria ab la que s'unía'l talús, tot engegantme les fletxes més enverinades.
 Si ho sapigués dir lo que jo sentía! Encara en aquells moments de lluyta pertorbada y de confusió d'idees, creuà per mon cervell la om-