aqust desitx, feu nàxer en mi una verdadera proija d'arribar al fons de la gorja. L'únich camí accessible era per baix, anant a buscar la torrentera part d'amunt de Sant Aniol, mes axò representava una marrada de prop de dues hores y va semblarme qu'agafant la comissura del recó hont l'espadat se trobava interromput per sullevaments reinflats per les arrels d'una vegetació poderosa, extenentse en rellexos a dreta y esquerra, potser hi trobaría, si nó pas format, medi de fernhi, despenjantme ab l'ajuda de tanys y arrels y de la forta cordilla que pera cassos tals duyam tots cenyida al cos.
Al principi, la baxada no era pas impossible, comensant a enfonzarme ràpidament per la colossal esquerda. Després s'anava fent difícil, y per fi, vaig haver de fer prodigis d'agilitat y d'imprudencia temeraria per anar baxant, havent de dexar l'arma y tot quant me feya impedimenta per arribar a enfonzarme fins més de dues terceres parts de la fondaria del avench. Mes allí ja l'espadat tornava a regnar barrant en absolut el pas, a menys de llensarse de
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/337
Aquesta pàgina ha estat validada.
