Pàgina:La punyalada (1904).djvu/321

Aquesta pàgina ha estat validada.

Aquesta circunstancia feya que alguns se permetessin bromejarhi desde dalt fentlo exasperar, però ]'Arbós qu'ab tot y son temperament corgelat y fins cruel tractantse de trabucayres, en qüestions d'aquestes era serio, hi posà prompte la mà.
 Jo anava desesperantme, perque ab tot y aquella desfeta del enemich, la meva causa no avansava ni un pas. Ni aparexía per enlloch el cos del Esparver, ni m'havían dexat medi d'inquirir per boca de cap d'ells son parader ni'l de la Coralí. No'm quedava més que'l pobre Avi, que capolat de cames y brassos, jeya al relleix. Ja l'havía interrogat abans, mes ¿quí li parla a un home, aclaparat pel dolor y la febre y exaltat per les xanxes d'altres poch menys malvats qu'ell? De més a més, com per causa de la gran distancia en que's trobava se li havía de parlar a crits... Ab tot, vaig intentarho y posat de boca-terrosa per no agafar goles trayent el cap pel tall de la cinglera, comensí a cridar, fent corn ab les mans.
  —¡Avi! ¡oh l'Avi! escoltèume, vos tinch de parlar.—