cama, se reuniren ab els altres; els que ni axís pogueren ser recullits, ab l'ajuda de llargues perxes ò a cops de pedra se'ls acabava d'estimbar pera recullirlos després al fons del rieral.
Quedava un infelís ferit sobre un petit relleix a tal distancia que de cap modo era possible recullirlo y desde les primeres hores se lamentava a grans crits, demanant que'l rematessin, però qu'abans li donessin confessió. Alguns sometents havían intentat rematarlo tot seguit, mes l'Arbós, que desde primera hora havía enviat a buscar al rector de Talaxà, s'hi oposà. Mes com la distancia era llarga y s'havía de contar ab l'anada y tornada del recader, se passaren hores sentint sempre la esgarrifosa lamentació d'aquell desventurat clamant confessió entre mitx d'ays y renechs.
Molts dels presents lo conexían y també'l conexía jo: era l'Avi,'l més vell dels facinerosos de la montanya, conegut per sa llarguíssima vida de crims y per sa extranya barreja de maldat y dEvoció que'l feya omplir de ciris y presentalles la ermita de Sant Pau.
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/320
Aquesta pàgina ha estat validada.
