L'Arbós, ab tot, comensava a frisar perqué'ls d'en Rafel qu'havían de tapar la exida de l'altra banda no donavan senyals de vida y encara que la escapatoria per la part d'allà era molt problemàtica, per ser la sortida, d'ella mateix, més perillosa y difícil que per la banda d'assí, ab tot be calía suposar qu'ho intentarían els desesperats que quedavan ab vida, al veures tan apretats entre l'escon y la paret. Potser ho estavan intentant ja, perque feya estona que havía cessat l'axanés de crits y renechs que's sentía suara per l'indret de la còva. Ara sols se sentían el panteig y enguniosos gemechs d'algun qu'altre ferit qu'havían quedat a dalt ò penjavan emmatissats pels rellexos de la cinglera.
Ja parlava l'Arbós d'enviar gent pera subsanar la falta incomprensible d'en Rafel, per més qu'ab la marrada qu'havían de fer, calculavas que trigarían més d'una hora en arribarhi, quan se sentiren alguns trets per aquell indret. La gent que'ls engegava no's veya pas, encara que ja clarejava, però s'oviravan les fogonades qu'anavan de dalt a baix.
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/314
Aquesta pàgina ha estat validada.
