que, ferits per les bales, no poguent aguantarse sobre'l corriol, hont no hi havía lloch pera retorcirse, anavan a baix. Molts crech que queyan abans de ser tocats, ab la precipitació de la reculada ò empenyuts per altres que, plens de terror, com els nàufrechs, defensavan la seva vida a costa de la dels demés. Es indescriptible aquell espectacle de mort desenrotllat de sobte en mitx de l'apacible solitut de la naturalesa dormida: els crits esgarrifosos dels que s'estimbavan, les malediccions y renechs dels qu'encara s'aguantavan, sobrepujant als retrunys de les trabucades que sonavan, repetintse com tronades, per aquells recons espadats, y abaix al fons d'aquells crenys que s'obrían igual que mandíbules de dragó, la brahó candenciosa de les cascates, marcant com un moviment de deglució del monstre famolench de carn humana... y nosaltres n'hi donavam tanta com podíam, però ja podíam donarnhi forsa que no diria pas may prou.
La filera s'anà aclarint y acabà per fondres. Els més caygueren a baix, algun quedava mitx penjat com pe-
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/311
Aquesta pàgina ha estat validada.
