Pàgina:La punyalada (1904).djvu/308

Aquesta pàgina ha estat validada.

encontorns de pas de la còva; ell comprenent la gravetat de la cosa no'l perdé de vista de tot lo día y a entrada de fosch, acostantshi ab tota l'astucia d'un llop cerver, se li tirà a sobre, escanyantlo sense donarli temps de dir ¡ay! Ab aquesta matexa senzillesa ell ho contava.
 L'Arbós quedà ab la nova tot transformat; li desaparegué aquell tremolor de barbeta, qu'en ell designava rabia concentrada y impotenta y posà una cara de Pasqua com la del cassador qu'ha trobat la ratera plena. En quant a mi, ni ho sé lo que sentía; aquella mena d'insensibilitat de moments abans desaparegué, es cert; la idea de que l'esca del pecat de tota la meva vida, la font de totes mes desgracies, el rival avorrit que s'havía complagut en llatzerar sense compassió la meva ànima, era allí a quatre passes voltat dels seus sicaris, dormint la sòn dolsa del miserable venut, no hi hà dubte de qu'axecava en mon cor, entre'l munt de rancunies y d'odis acumulats aquell agre-dols de les grans venjanses satisfetes; però ab tot, quedava un buyt per omplenar: