Pàgina:La punyalada (1904).djvu/295

Aquesta pàgina ha estat validada.
XX


 Per fi,'ls meus companys, tocats de compassió,'s dignaren buscarme recullintme de nou a la seva comitiva. Fins l'Arbós procurà, com un acte de desagravis, parlarme ab tot el carinyo de qu'era capassa sa naturalesa cantelluda. Estava com rejuvenit el subcabo y molt enfeynat, y com un cert ayre de satisfacció li traspuava a través de son visatge impertorbable. En Rafel anava y venía, apareguent y fonentse sense saberse de cert may hont parava. Ens movíam molt, però'm semblà notar que de feyna no'n feyam gayre y que tot aquell aldarull era ab segona de cambi.
 Un dia l'Arbós, prenentme ab