Pàgina:La punyalada (1904).djvu/292

com despulles d'un ossari profanat.
 Es indescriptible l'aspecte infernal d'aquell espectacle; tot era fosch, negre y pahorós, en alguns punts encara s'hi sentía la escalfor y s'hi veya espurnejar el caliu entre pilots de brossa carbonisada. L'atmòsfera era irrespirable en certs indrets per la fortor de la rehina barrejada ab nassades de carn socarrimada y'l vent treya sons tetricament metàlichs dels pochs branquillons que restavan de les soques despullades. Tot era mort, la terra, les soques, el cel blanquinós y fret sobre'l que aquestes se retallavan y fins la lluna esmortuhida, qual claror quedava anulada al reflectarse sobre aquelles negrors de sutge. Jo també'm contemplava mort, vagant sols en esperit per aquells llochs de desolació, dels que, pres de la basarda dels cementiris, volía fugirne sense trobar may la sortida. Per fi, comensant a trepitjar vert, vaig córrer encara més, dexant enrera la taca negrosa fins que, ja lluny, vaig caure esdernegat sobre la molsa al peu d'un corriol adormintme de fadiga més que de sòn.