Pàgina:La punyalada (1904).djvu/27

pirava per una existencia més noble y pel tracte de la gent honrada, mes no per ansies de perfecció moral, que ni comprenía, sinó per un millor estar material, com aquell que se n'entra a la iglesia sols perque li plau més l'aroma del incens que les bafarades de la taberna. Resistí l'embrutiment material, com els gats se defensan de la bruticia, per instint, però'l sou embrutiment moral arribà a atrofiarli fins la idea del be y del mal. El be, per'ell, era lo que s'ajusta a les conveniencies personals, sempre que la Justicia no hi tingui que dir, y'l mal lo que les contraría, lo que desplau, lo que lleva la tranquilitat. Axís s'esplica que son amich el sugestionés y dominés, aduch ferint son orgull, perque l'ambent de corrupció en que vivían, à n'aquell li era favorable, era'l seu propi y dins d'ell triomfava la superioritat de son ingeni, de sa despreocupació y de sa forsa corporal.
 Pogué, per fi, sutrèuressen ab un suprem esfors, y tornar a casa. Ferm en son propòsit, se relacionà ab gent com cal, y creguentse regenerat, buscà y obtingué l'amor d'una