Pàgina:La punyalada (1904).djvu/267

era'l minyó qui s'havía obstinat en no admetre companyía. A la matinada del quart día rebé confirmació de la mala nova; s'havía trobat el cadavre del malaurat jove als quintans de part d'avall de ca'n Principi. Allà'ns dirigirem seguint calladament els passos del subcabo, qu'estava tan feréstech y tètrich que ni per un consol ningú gosava atansàrseli. Al entrar al solell a les envistes del màs hont ens dirigíam, ja vegerem als límits del conreu un petit grupo de gent; entre ells hi havía una parella de mossos que semblava donar guardia a una d'aquestes munyoques que guarnexen els pagesos omplint de palla unes calses y un gech, subgectantles a una creuera de fusta, al obgecte de salvar les panisseres de les embestides dels aucells. Al serhi més aprop, vaig observar que l'espanta-pardals qu'axarrancat de cames y ab els brassos extesos se destacava negrós sobre la nota groga de les panisseres madures, duya'l trajo de les esquadres y desseguida vaig ferme compte de la cínica befa del Esparver. Però encara'm quedava curt, perque aquell malvat sem-