Pàgina:La punyalada (1904).djvu/266

Aquesta pàgina ha estat validada.

ombra y allí'l dexaren clavat sens ni donarse la pena de despertarlo; en cambi als pochs díes trobaren un de sos companys, que, sorprès en una feyna imprescindible, allí l'havían dexat mort en la matexa posició. Però lo que feu el pes, dexantnos esborronats a tots per les circunstancies que l'acompanyaren y posant al Arbós a la desesperació, fou la mort del Arbosset, que li deyam, un brau minyó molt agradós, nebot de aquell, per quines infiuencies servía en la matexa esquadra y li feya de secretari, d'ajudant d'ordres y d'assistent alhora.
 Succehi qu'un día l'envià pera una missió delicada y al vespre no tornà com era convingut. No'n feu encara ell gran estat, perque'l xicot era llest y capàs de desexirse de qualsevol compromís; però al següent día, no compareguent tampoch, comensà a alarmarsen y manà buscarlo inútilment; al tercer día ja adquirí la certitut d'una desgracia, dolentsen vivament, malgrat son caràcter fredament reservat. Sobretot se penedía d'haverlo enviat sol en semblants circunstancies, si be que