era deu vegades més llatzerat encara que'l seu cos. M'esplicà còm havía mal-lograt sa educació, seduhit per l'amistat d'un company que'l dominava com un bruxot; còm s'havía donat a la vida aventurera de la guerra civil seguida de la emigració, còm havía devallat a la vida dels tauls de taberna y de bordell, hont si no s'hi havía revolcat, fou més per instint de una pulcritut innata, que per sentiments de moralitat; que'l contínuu contacte de la gent perduda, a la que despreciava per orgull ò esperit de superioritat, sense sabersen sustraure per natural encongiment, ensemps que li havía fet perdre'ls darrers vestigis de les ensenyanses y dels bons exemples de la familia, li havía engendrat un caràcter retret y surni. La falta de tracte ab gent que pensés ò que cregués, l'havía portat a concentrarse creantse una filosofia especial ab mires a sa propia individualitat y completament despullada d'altruisme.
Comprenent qu'estava malgastant la vida dins un medi ambent que no era'l seu y que li repugnava, sus-
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/26
Aquesta pàgina ha estat validada.
