Pàgina:La punyalada (1904).djvu/250

Aquesta pàgina ha estat validada.

bramavan contra l'Esparver, no per escrúpols del seu ofici, sinó per dignitat de cos, ja que no s'havía vist may que'ls trabucayres molestessin als contrabanders, molt al contrari que prous vegades s'havían donat ajuda la gent d'abdós oficis, que per rahó de tals se consideravan si nó germans, per lo menys com a cosins. Aquesta circunstancia prou l'havía notada'l faristela del Arbós, que se'n fregava les mans retraguent el qüento de la guineu.— Per aquí caurà l'Esparver,— deya ell.
 — Prou les trobaríam,— repetía en Rafel,— fins una vintena de bones escopetes, però.....—
 Aquest però ..... se refería a que aquella gent no'ns ajudarían sinó a jornal. Era qüestiò, donchs, de diners, però.....— ¿d'hont surten aquests?— tornava en Rafel.
 — Axò vosaltres ho sabrèu,— feu l'Arbós ab son to de veu fret.— Jo no'n tinch pas y si'l Govern no m'envía homes, menos m'enviarà diners. Lo únich que puch oferir son armes y municions, que no es poch.—
 En Pep rompé'l glas, manifestant