que de rastres falsos ò passat y de veus mentideres ne vingueren massa sovint.
La partida era senyalada en un mateix temps en llochs oposats, no mancanthi may la dòna tapada y garrotada dalt de la mula, ni tampoch l'Esparver fent ò dihent assò y allò. Alguns d'aquests dits y fets eran innegables y consistían en malifetes y en recados que per sa índole acusavan la mà veritable del Esparver y sa tàctica diabòlica pera desorientarnos.
En nostres investigacions emapleavam de primer totes les habilidoses precaucions propies del temperament fret y precavut d'en Rafel. No seguíam may cap camí; sempre bosch a través. Avegades abans d'arriscarlo passavam hores enteres espiant la boca d'un cau ò rotllantlo per tots cantons, buscant una petja que'ns pogués fer suposar un passatge de fresch. Altres vegades ens posavam al agoyt desd'un collet esbrossat ò a la punta d'un cingle que donés vista als corriols ò viaranys, dels que suposavam freqüentats pels malfactors ò gent de frau. Axís alguna vegada
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/230
Aquesta pàgina ha estat validada.
