Pàgina:La punyalada (1904).djvu/223

de verge feréstega ab qu'aquell día reptava al aborrible Esparver; després ..... y aquí aparexía un xich borrosa la visió, disfuminada entre dubtes que'm punyían més que tots aquells horrors. ¿Com s'havía rendit la Coralí? Com hava consentit en dexarse robar, sense esberlar d'una destralada'l crani d'algun dels seus raptors, anch que fos a truco de la propia vida? Y en el fons de l'ànima sentía que mon egoisme tirava a regatejar a la pobra víctima quelcom de la grandesa del seu infortuni, semblantme que la meva rabiosa pena sentiría algun conhort de veure els cossos del Ibo y sos sayons revolcantse en la sanch de la Coralí, destralejats per ella matexa. Era sols una rufagada de la meva imaginació febrosa que prompte s'esvahía avergonyida, redressantse en son lloch el recort de la seva imatge dolorosament púdica quant, sota l'entexinat del bosch, plorava la seva lleugeresa y pressentía la seva desgracia, y, tocat d'un esperit més justicier, la veya rendirse sacrificantse pel seu pare a qui tant estimava y'ls butxins li feyan creure qu'era presoner y que