Pàgina:La punyalada (1904).djvu/217

xíam que no hi havía altre camí que obehirlo, per més que la sanch me rebullía, cada vegada que'm representava a la meva Coralí en mans d'aquella lladregada comanada per un home brutal, ple de males intencions y d'infernals desitjos.
 — Míra, Albert,— reprengué. l'Arbós tornantme a posar la mà a la espatlla,— no siguem pas besties sempre; la teva promesa es ara en poder del Esparver, no hem pas de posar en dubte les intencions que porta, mes si reflexionas serenament lo que diuen haver sentit els dos únichs testimonis de la feta, ne treurás la conseqüencia de que l'Ibo, ara com ara, la vol a les bones. La proba n'es que no li ha dexat entendre que'l seu pare es mort, sens dubte per no exacerbar la seva resistencia. Lo probable es que la endressarà hontocom ben arrecerada, esperant guanyàrsela. Es de suposar que deus tenir confiansa sobre la noya y que creus que's dexarà matar abans que donarse; aquella mala bestia no s'aturarà pas per escúpols, vullho, mes axís y tot, encara'ns quedan alguns díes de coll y aquests díes hem