Pàgina:La punyalada (1904).djvu/21

pressió, ja no conexía a ningú, com ningú rícordava ja qui havía sigut aquell home en els seus temps. Sols per referencies se sabía que havía passat moltes trifulques, que algun temps havía patit molt, y que totes les seves xacres prevenían de ferides y galipàndries atrapades al darrera dels trabucayres, als que, junt ab altres joves del seu temps, havía feta molta guerra. Fins se deya si era ell qui havía donat mort al terrible Esparver, el darrer d'aquells bandolers d'anomenada qu'havían fet tremolar la terra.
 Lo cert es que quedava forsa misteriosa la persona del avi Bardals. Ell tenía poques amistats y no contava may res, y dels seus temps ja ningú vivía, y aduch els que darrer moriren, per saberne poca cosa ò per reserva, tampoch el mentavan gayre. Axò faría qu'en els qüentos de la vora del foch, en que anavan a dojo les histories més escarrifoses del temps en que aquella Garrotxa era catau de malfactors y perdularis que hi anavan a descansar de llurs fadigues, a posar preu a la llibertat dels cautius, segrestats, com deyan,