nyadors y les negres pinoses de Polí; cap a la dreta, els formidables reductes del Freu, els crenys y gorges de Sadernes, hont s'hi veu encara l'encinglada cova desde la qual diu que un temps el Bisbe pasturava el seu remat y benehía, per demunt del avench, a les verges del Senyor arraulides en son convent de Coll-Roig, entre esquifits conreus y minúsculs vergers enrondats de murtres y llentiscle. Més a ponent, Talaxà, a cavall de cingleres espantoses, el grandiós absis de Sant Aniol y les feréstegues raconades de Bruy. Mirant cap a Sagarra, veya Ribelles demunt les imponentes canals de Uja, Bestracà sobre'ls enderrochs d'Escalas; y cap al nort, Costabona y'l magestuós Canigó tot cubert de neu. Sà y enllà, contemplava axecaments espantosos de massius granítichs que, desnivellats de basa, s'havían obert formant dantesques esquerdes, muradals immensos, ensulciades colossals que dexaren al viu roques nues y pelades com insepults cranis de titans; y per entremitx de tal desllorigament, hi veya verdejar, en ufanós embull, desde'l roure aparatós y la
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/18
Aquesta pàgina ha estat validada.
