Pàgina:La punyalada (1904).djvu/171

Aquesta pàgina ha estat validada.

mano la mà de la vostra noya. ¿Esteu al cas?—
 El moliner se llevà la pipa de la boca y prenent l'ayre serio y ceremoniós qu'empleava al anar a cloure'ls seus negocis més graves, digué:
 — Míra, Albert; de tot lo que'm dius, rès me ve de nou; temps hà que't veya venir y tu diràs si t'he fet may cara fosca; si no m'haguessin plagut els teus andandis, prou t'hauría esquivat de grat ò per forsa. Vull dir que de lo que mira a la persona no cal parlame, ni tinch d'acudir als vehins. Se lo que tens y lo que no tens, lo que vals y lo que no vals, més que tu mateix. Ademés, ab el temps que covas la malura, es de creure que t'haurà llegut de pensarhi y no ets pas tan noy tendre, per témer qu'obris de llauger en cosa de tanta importancia. La noya te l'has poguda ben mirar y conèxer, y tu sabràs si't fa pessa. Per lo demés, si no es pas ricatxa, tampoch es cap truca-portes, que quelcom durà sota l'axella, ni li mancarà caps y agulles.
 Fins aquí tot va molt be y si ella